El 23 de gener de 1118, Ramon Berenguer III dóna la ciutat i el camp de Tarragona al bisbe Oleguer, el qual buscà el suport d’un home d’armes: donà el feu al cavaller normand Robert Bordet a canvi d’impulsar-ne la repoblació. Caiguda Tortosa el 1149, es donaren les primeres cartes : Riudoms (1151), Reus i Cambrils (1154) el Burgar (1157), l’Albiol i Alforja (1158). El plet entre els descendents de Robert Bordet, els Aguiló, i l’arquebisbe de Tarragona i el comte de Barcelona, frenà la repoblació, fins que els Aguiló foren exilats i els seus béns confiscats.
Segons un document del segle XV la majoria de repobladors del Camp provenien de la comarca d’Osona. La Carta de la Selva fou donada pel bisbe Hug de Cervelló el 1165.
HUG DE CERVELLÓ provenia d’una nobilíssima família catalana. Havia estat sagristà de l’església de Barcelona i amb data del 14 de juliol de 1163 ja consta com a Bisbe electe de Tarragona i com a tal assisteix a les Corts per jurar per Rei a Alfons.
Col•laborà a les campanyes contra els àrabs i el 1165 fundà el convent de canonges regulars d’agustins de Sant Miquel d’Escornalbou. Durant la seva prelatura es van poblar molts dels llocs del Camp de Tarragona.
L’enemistat existent entre el seu antecessor Bernat Tort i Robert d’Aguiló es va veure agreujada en els trancurs del seu pontificat, i Guillem, fill i hereu del comte de Tarragona, va arribar a extrems d’extraordinària violència. La vídua i fills de Robert no volgueren reconèixer la donació que l’arquebisbe havia fet al comte de Barcelona de bona part del domini de la Mitra. El rei Alfons va menar obrir una informació que resultà adversa a la família Aguiló. L’any 1168 a Tarragona i davant el rei se celebrà un judici en el qual es considerà vàlida la cessió feta per Robert a l’arquebisbe, i es concedí a la família Aguiló el dret de nomenar vegueries i justícies.
El 1168 fou assassinat a Tortosa el primogènit de Robert i segons el seu germà Berenguer el crim havia estat instigat pel bisbe. El 17 d’abril de 1165 Hug moria a mans de Berenguer qui va confessar obrar en venjança per la mort del seu germà. El comte-rei Alfons va venir des de Perpinyà i decretà l’exili dels Aguiló i confiscament dels seus béns.
En el seu testament deixà una quantitat de diners per iniciar la construcció de la catedral. Les seves restes foren depositades, anys més tard, en un ossari col·locat en el mur del creuer de la catedral, al costat de la capella de santa Bàrbara.
Robert Bordet , conegut també per Robert d’Aculley o d’Aguiló , era un cavaller que formava part de les tropes normandes que arribaren al regne d’Aragó. Al 1129 rebé les terres de la ciutat i el camp de Tarragona de mans de l’arquebisbe Oleguer, juntament amb el títol de príncep de Tarragona per tal que procedís al repoblament i la defensa d’aquestes terres. Per dur a terme aquesta comesa, reclutà gent a Normandia (1133) i atorgà una carta de repoblació als habitants de Tarragona (1149). La designació del seu fill Guillem per al govern de Tarragona provocà enfrontaments amb el nou arquebisbe, Bernat de Tort. El 1153 arribà a una entesa amb l’arquebisbe i el comte Ramon Berenguer IV de Barcelona, per la qual el seu fill Guillem perdé els seus drets (1168).
Alfons I de Catalunya, II d’Aragó, dit el Cast (1154-1196), era fill del comte Ramon Berenguer IV de Barcelona i de la reina Peronella d’Aragó. Fou rei de Catalunya-Aragó des del 1162 i succeí al seu cosí Ramon Berenguer III de Provença quan aquest morí sense descendència (1167) i encomanà el govern d’aquest comtat al seu germà Pere.
EL RÈGIM DE GOVERN MUNICIPAL
El paborde era el prepòsit o administrador general del capítol. Era un canonge nomenat per l’arquebisbe per a representar-lo en la jurisdicció civil i criminal que tenia sobre els habitants de la vila. Ell, a la vegada, i en representació del senyor, nomenava el batlle.
El Llibre de les Franqueses i Costums de la Ciutat i Camp de Tarragona (1280) conté un capítol que diu com els homes de Tarragona poden apelar al senyor arquebisbe, però els de la Selva han d’apel·lar primer al batlle; el batlle al Paborde; el paborde al capítol, i aquest al senyor arquebisbe, llevat d’aquells homes i dones que siguin jutjats a pena corporal o a correr la vila o a mort d’onze, que no poden apel•lar.
El Govern Municipal el formaven el batlle i els prohoms que juraven fe i lleialtat al batlle. Des del 1208 dos prohoms foren jurats i junt amb d’altres consellers se n’ocupaven dels serveis (fleques, carnisseria, molins, forns, tavernes...).
La vila tenia concedit el privilegi del Juí ( o Jury) de Prohoms format per jurats i consellers per tal d’administrar justícia i dictar sentència.
Hi havia el Consell General format per tots els caps de casa, l’Especial integrat pels jurats i consellers dels tres braços (major, mitjà i menor) i el de Comuna amb els procuradors i síndics.
Els Consells especials es reunien a la Casa del Comú i els generals als porxos de l’església i s’anunciaven pel saig que feia la crida pels carrers, a més del toc de la campana i de l’encesa d’una candela que en acabada de cremar marcava l’hora de començar la sessió. Els qui no acudien eren sancionats amb una pena de cinc sous. En cas de no assistir-hi, se’ls privava de tenir càrrec públic en endavant. Era condició necessària la de ser nat i batejat a la vila.
El dia de Sant Esteve i el de Sant Joan, el Consell General dels caps de casa elegia els jurats i els mostassafs que eren els que fixaven les taxes i les ordenances (pesos i mesures, muralles, valls, portals, aigües, fites...)* Es votava amb faves (blanques o negres, segons la decissió pressa per cadascú) que s’introduïen en una bossa i, d’aquesta acció, se’n deia favejar.
Pere d’Urrea al 1472 concedeix el batlle triennal i tres prohoms. Jurats i Consellers elegien una terna del batlle que sometien a decisió de l’arquebisbe.
El 1504, l’arquebisbe Gonçal Fernández de Heredia estableix el Consell General a 33 persones (11 per braç) les quals, més les 30 del Consell Especial, formen el Consell de Seixanta.
El 1616, l’arquebisbe Joan de Moncada mana enderrocar els porxos de l’església on es reunia el Consell en càstig als disturbis locals esdevingutsi en els quals havien estat assassinats el batlle i conseller en cap. Els Consells passen a constituir-se a Casa de la Vila (al carrer de Regomir o carrer que no passa).
El mateix 1616 se celebra Consell de Cent.
El 1716 es forma l’Ajuntament amb un batlle i set regidors.
El 1824 acaba, de fet, el domini civil de l’arquebisbe sobre la vila.
(*)El Llibre de mostassafs (1345) conté 204 ordinacions de diferents períodes i de diversos temes:
Comerç: regaters i revenedors; guanys de les vendes; control de qualitat; on, com i quan s’ha de vendre; autarquia local; control de pesos i mesures; carnissers; pa, forns i forners; mercaders i mercaderies; control dels preus, el peix i les peixeteries; l’oli; el vi.
Agricultura i ramaderia: el bestiar; les avellanes; el roldor.
Altres activitats: activitats i oficis; molins i moliners; prohibicions en dies festius; jocs.
Higiene i mesures cíviques: recomanacions higièniques; jueus; aigua; robatoris; fraus; circulació; prohibicions...
ELS PABORDES AL CASTELL
Quan el paborde havia determinat de venir a prendre possessió manava al batlle de la Selva –càrrec que era del seu nomenament exclusiu- que fes pregonar l’acte per tots els llocs acostumats de la vila a fi que tothom comparegués, tal com era de consuetud, al porxo de l’església que hi havia al davant de la portalada de la parròquia. El paborde, rebut per tota la congregació, exhibia l’escriptura credencial del seu càrrec canonical subscrita pel senyor arquebisbe, la qual era llegida en alta veu pel notari. El paborde jurava servar els privilegis i les consuetuds de la vila. El batlle, els jurats i els consellers comunicals li juraven fidelitat i vassallatge en nom de tota la vila. Tots aquests juraments tan cerimoniosos es practicaven sobre els sagrats quatre evangelis i al davant del notari que treia acta de totes les coses actuades. Aquestes actes notarials enregistrades als manuals de la nostra escrivania comuna, són les que ens n’han conservat els detalls.
Després de la possessió, diguem teòrica o jurídica, es procedia a la presa de possessió pràctica o personal. Tota la comitiva del paborde i autoritats, sempre acompanyats del notari i d’un seguiment de persones principals, es traslladava al portal del castell, que s’esqueia a la muralla de sant Rafael, una mica més avall dels Ponts, a l’esquerra, enfront de les Pletes. Allí el paborde feia llegir pel notari el document pel qual l’arquebisbe i el Capítol de l’església de Tarragona manaven als selvatans que donessin la possessió del castell al seu senyor. El paborde hi era introduït per la mà del batlle i així travessaven tot el llarg del pati del castell des del portal de la muralla fins a la porta de l’edifici, que encara actualment es conserva a les Pletes. Ordinàriament, a la primera festa que seguís, el Consell General de tota la vila ratificava l’acte de presa de possessió del paborde. I de tot n’estenia escriptura pública el notari que hi havia intervingut.
Algun paborde prengué possessió del castell, vila i terme de la Selva, per mitjà de representant o de procurador seu. El cerimonial que s’observava en aquest cas, si fa no fa, era idèntic. Únicament que el Consell General de tota la vila li exigia credencials de la seva procura, i la garantia del fur vilatà.
Els senyors del castell i de la vila de la Selva que integraven la canonja tarragonina, com és lògic, practicaven normalment la vida comunitària regular. Però aquella regla tenia els seus més i els seus menys, i el paborde, per la mateixa naturalesa del seu càrrec, n’era un dels més sovintejadament exceptuats. És una cosa certa i documentada les freqüents i, de vegades, dilatades estades que el paborde feia al seu castell de la Selva; motivades, inqüestionablement, pel càrrec; però també conjecturem que alguna que altra estada hi era feta o allargada per tal com s’hi trobava amb comoditats.
Aquesta seria la relació dels pabordes que es farien càrrec del castell i de l’any en què prenguerem possessió:
Ramon Bages
1193 Joan de Sant Boi
1199 Ramon de Barberà
1207 Ramon de Sant Llorenç
1217 Ferrer Pallarès (bisbe de València)
1239 Guillem de Banyeres
1264 Pere Bernat Gibot
1277 Guillem de Banyeres
1307 Guillem de Rocaberti
1309 Jofre de Cruïlles
1318 Ramon d’Avinyó
1324 Guerau de Rocaberti
Bertran de Catanetto, procurador
1350 Romeu Cescomes
1361 Macià Alanyà
1364 Guillem Cescomes
1389 Guillem Gramatge
L’any 1412 el papa Benet XIII aboleix la Pabordia i promulga una butlla amb què transfereix el senyoriu que havia adjudicat a l’ardiaca de Vila-seca, a la persona de l’arquebisbe de Tarragona. En virtut d’aquesta butlla, absolia els habitants de la Selva del sagrament i homenatge que havien prestat de sempre al paborde i els manava reconèixer com a senyor l’arquebisbe de Tarragona, directament, i els seus successors. És a dir, que el castell de la Selva passava al senyoriu directe dels arquebisbes de Tarragona. El 1413 pren possessió el castell l’arquebisbe Pere de Sagarriga.
APÈNDIX DOCUMENTAL
Consell General
(Transcripció de l’acta del 1597)
“Divendres dia de sant Joan Evangelista que comptem al 27 del mes de desembre de la nativitat de nostre senyor Déu Jesucrist de 1597 pels magnífics mossèn Ramon Mulner, Gabriel Pere i Pere Aloy, jurats en el prop any passat de 1596 de la present vila de La Selva, fou convocat i ajustat consell general de tot el poble al porxo de l’església, lloc acostumat per a semblants i d’altres coses, amb veu de pública crida, feta per Pere Sales nunci de la cort del magníic batlle de la present vila pels llocs acostumats, i en el qual consell hi fòren els magnífics jurats i la major part del poble per a fer l’extracció dels jurats, mostassafs, manobrer del molí de la vila (*), manobrer de la vila, sagristà de sant Andreu i altres sagristans, procuradors de l’hospital, veedors de talles, tots a rodolins trets de bossa conforma es féu l’any passat de 1596, com consta en l’acta firmada pel senyor arquebisbe de la seva ma i foren trets jurats i altres oficis següents: Primer, jurat del braç major, mossèn Gabriel Sellés; jurat del braç mitjà, Bernat Bover; jurat del braç menor, Pau Oliver; mostassafs: Joan Morera i Andreu Roig; manobrer de la vila, Joan Batlle del carrer de Castellar; manobrer del molí de la vila, Melcior Huguet; sagristà de sant Andreu, Andreu Mulner; sagristà de la verge Maria d’ací, Antoni Pàmies, de la pujada; sagristà de sant Pere del Puig, Gabriel Monter; sagristà de la Verge Maria de Paret Delgada, Joan Gabriel; procuradors de l’hospital, Joan Cabot i Gabriel Simó; sagristà de santa Caterina, Francesc Plana, sabater; sagristà de sant Blai, mestre Jaume Gomis; sagristà de les Ànimes, Andreu Rabassa, revenedor; veedors de talles, Agustí Cogul i Joan Torrents, carrer de la Carnisseria.”
(*) El molí de la vila era el que el comú posseïa al riu Francolí prop de la Masó.
Sentència de mort dictada a la Selva
“A 12 de Juny de 1542. Els noms de Ntre. Sr. Déu Jesucrist i de la gloriosíssima Verge Maria mare seva humilment invocats, De com nosaltres Esteve Ferriol i Anton Oller jurats en absència del nostre company Jaume Teixidor de la present vila de la Selva congregats en el porxo davant de l’Església de la Selva una i ensems amb la major part dels Consellers prohoms i poble de la present vila convocats, ajustats amb veu pública cridada per en Joan d’Arvals nunci de la cort de l’honorable Batlle de dita vila, i això per a jutjat i sentenciar a Jaume Serra (a) lo topo de la ciutat de Lleida detingut per lladre i posat en Jury a nosaltres dits Jurats i als prohoms pels magnífics Senyor Francisco de Marín, procurador general en les temporalitats del camp de Tarragona per l’Il.lm. i Rdm. Sr. Cardenal Doria Arquebisbe de Tarragona Ntre. Sr, de la present vila de la Selva i per mi batlle en Jaume Virgili segons és acostumat en semblants coses fer. Com haveu escoltat el procés ens ha estat llegit en presència de dit delat contra ell fet. I així mateix la instància per part d’en Jaume Pallarés Procurador Fiscal de dit senyor Procurador. I segons dit pres trobem dit Jaume Serra (a) topo fa molt de temps que usa de l’ofici de furtar i és tingut i reputat per gran lladre i no ens mostra cap altre ofici ni que visqui d’altre cosa sino de robar el que més clarament mostra pel que ell deposa i confessa de freqüència i conversa i notícia que té amb tants lladres que anomena i que tots són de quadrilla d’on es co-llegeix que aquest és lladre insigne i ha acostumat diverses vegades... I com que més endavant es demostrà no tenia orelles per haver-les-hi llevades per furt per ell comès a València lo qual designa pluralitat de furts i consta haver comès el furt de casa d’en Fort d’Alforja que són ben notables furts considerada la qualitat de les persones i l’ingrès de les cases... I per les altres causes damunt dites i els mèrits del present procés vists i oits i examinats tenint Déu Omnipotent davant els nostres ulls i els sagrats sants evangelis davant de nosaltres posats perque el nostre Jury justament procedeixi, els presents escrits assignem i venim a fer la present declaració i sentència en la forma següent. I com pels mèrits del procés predits consta que el dit Jaume Serra (a) topo és lladre famós i públic i haver comés els dits furts i delictes amb les qualitats i quantitats i amb líntèrval de temps fets i perpetrats com dalt és dit: per això sentenciem i declarem a les més veus conformes ser el dit Jaume Serra (a) topo de Lleida penjat pel coll de manera que mora per tal que sigui càstig per a ell, i exemple als altres, en les forques on per avui estàn fabricades i posades. Fou llegida i publicada la present sentència dit dia i any per mí Miquel Joan Gili, Escrivà del Consell, a requesta dels Senyors Jurats, en presència del dit delatat i el seu Curador i en dit porxo on era la major i més sana part del poble i davant molta gent, i presents per testimonis Francesc Ferrer del mas del terme de Constantí i Bernat Torrents del mas de dit terme, i Bernat Cogul de dit terme de Constantí, i escrita de la meva ma pròpia a 12 de Juny de 1542, vots que digueren fos penjat foren 21; i vots per galera perpètua 8.”
Cerimonial de presa de possessió de l’arquebisbe
Quan l’arquebisbe venia a la Selva ho feia per tal de prendre possessió o en visita temporal, essent rebut sempre com a senyor i baró de la vila. A darreries del segle XVIII encara es conservava el cerimonial segons el descriu l’arxiver Josep Batlle:
L’arquebisbe enviava notícia a casa de la vila notificant que el seu procurador venia a prendre possessió de la senyoria civil i criminal, dècimes, sensos i demés emoluments. Dos síndics es presentaven a casa del procurador i li donaven la benvinguda demanant-li l’entrega de la procura. A casa de de la vila el comú es cercionava dels despatxos i, una vegada lloats i aprovats, els retornaven assenyalant l’hora de rebuda.
El procurador, amb els síndics, es presentava a la porta de l’església on s’havia parat una taula amb tres plats, un amb blat, l’altre amb una canadella d’oli i una canadella de vi i el tercer amb un plat d’avellanes. El procurador s’asseia en una cadira davant la taula mentre l’Ajuntament i seguici ho feia en bancs al seu voltant. El regidor degà, en nom de la universitat, li entregava la possessió després que el procurador jurés guardar, mantenir i observar les llibertats, usos, consuetuds, franqueses, ordinacions i privilegis i en particular el Jury de Prohoms. El regidor entregava els plats al procurador i aquest tirava els fruits a terra i posant-se un guant a la mà dreta desenvainava l’espasa que creuava en l’aire per tres vegades. Traslladats al Portal d’Amunt, el procurador tancava i obria les portes. Tots plegats es presentaven al Forn d’Amunt i allí també feia l’acció de tancar i obrir les portes. Finalment acompanyaven el procurador a casa seva.
Quan s’anunciava la visita de l’arquebisbe, l’Ajuntament, amb els principals senyors de la vila, l’esperavan a la partió del terme on el saludaven besant-li la mà. Muntats a cavall anaven fins la creu del Cantó d’en Vaquer si venia de la part d’Alcover o a la creu del camí de Tarragona si venia de la ciutat o de la part de Reus. Allí anaven passant per davant els banderons de la sagristia i de les confraries i s’executaven els balls, per aquest ordre: l’estandart del Santíssim, el de Nostra Senyora del Roser, el de la Concepció, la bandera de Sant Joan, la de Sant Isidre, la de Santa Magdalena, la dansa de la mort a càrrec de la confraria de la Sang, la bandera de Santa Llúcia, el ball de Sant Antoni, la bandera de Sant Antoni, el ball de les gitanes de la Germandat dels Ollers, la bandera de Sant Hipòlit, el ball de bastonets a càrrec de la Confraria dels Fadrins, la bandera de Nostra Senyora del Roser, el ball de cavallets a càrrec del Comú, l’estandart o bandera de la vila seguida dels músics.
Per aquest ordre i en processó, flanquejat l’arquebisbe pels regidors degà i segon, anaven fins al Portal d’Avall. Prop de la creu que allí s’aixecava hi havia muntat un altar amb un Sant Crist i un missal obert per la pàgina que diu Te igitur clementissime Pater amb candeles enceses. El regidor degà invitava al Senyor a fer jurament i a confirmar l’acte de possessió fet anteriorment pel procurador. Fet el jurament s’entonava l’himne Veni creator Spiritus i s’anava en processó fins a la parroquial per a fer una funció religiosa. En acabat i amb la música, s’acompanyava el prelat a l’Abadia i després a Casa de la Vila on quatre minyons li servien dues paneres de pa blanc, dues ampolles de vi bo portades per dos homes, una barra amb vint-i-quatre pollastres portada per dos minyons, una barra amb dotze gallines portada per dos minyons, una barra amb dotze conills portada per dos minyons, quatre bassines de confitura (melindros, anís, confitura càndida i sucre esponjat) servides per minyons, d’altres quatre amb avellanes torrades, dos moltons portats per dos pastors i quaranta cinc lliures de plata, cinquanta-un dobles de trenta dos ral, dos rals de vuit, un ral de dos que en moneda catalana eren 288 lliures i 15 sous, monedes portades per un minyó. Tot això es feia al matí. A la tarda es tornaven a congregar a la Casa de la Vila (que era la vella, al carrer que no passa) i després d’un refresc començaven els balls a la plaça del Sitjar (actual plaça Major) que l’arquebisbe seguia des del casal dels Montserrat (Casa de la Vila actual). De retorn, les autoritats acompanyaven l’arquebisbe fins la creu del camí de Tarragona o fins a l’Hort de Sant Agustí, a excepció dels dos síndics, del batlle i del jutge que ho feien fins a la partió del terme o al poble veí que visitava.
