Tàrraco com a capital de la província romana de la Tarraconense, va esdevenir una de les ciutats més importants de l’imperi. La vida dels romans es feia, sobretot, a ciutat, però escampades pel pla s’hi podien trobar les vil•les que eren els centres de l’explotació agrària, com posteriorment ho serien els masos. Les vil•les, a vegades, esdevingueren segones residències de plaer per a la gent urbana potentada, envoltades de jardins i ornamentades amb mosaics i escultures. D’altres, més humils, eren només el centre agrari, però sovint incloïen determinades funcions industrials (ceràmiques, vidrieres, etc.) tot i que també s’hi feien les transformacions dels productes agrícoles com ara l’oli o el vi.
El propi nom original de la Selva com a poble, com es desprèn de la carta de repoblació de 1165, era el de vila constantina, un nom que potser podria derivar d’algun d’aquests assentaments primitius. Coneixíem, pels seus descobriments, les vil•les de Paretdelgada i la del Vilar de la font de l’Abelló. Precisament el nom de Paretdelgada sembla provenir de les parietes graciles (o parets delgades, en el sentit de 'primes' o 'esveltes') que es conservaven de l’antic assentament romà on ara s’aixeca el santuari i que són citades al s. IV i que denoten que havia estat una vil•la senyorial. A la partida del Vilar, topònim explícit, s’hi descobriren unes restes escultòriques que es conserven al museu de Reus. Els arqueòlegs han trobat indicis d’unes nou vil•les en tot el terme actual que conformen uns espais anomenats de Protecció Arqueològica. A banda de les dues esmentades, la resta es troben als polígons 7 (mas de Bertran), 8 (mas de Cristià), 12 (mas Nolles), 14 (el Prat), 12 (mas Murillo), 7 (el Vilar de la Quadra del Paborde) i 5 (barranc de Sales).
Esquema d'una vil·la romana:
El mosaic del paviment:
1) pedruscall, còdols o palets rierencs
2) morter de calç i fragments de ceràmica
3) capa de morter de 2 a 5 cm de gruix
4) tessel·les
El Vilar de la Font de l’Abelló
Tot i no haver-se efectuat mai excavacions arqueològiques amb una certa entitat en el jaciment, a finals del segle XIX es localitzaren gran quantitat d’objectes de terrissa, pedra, monedes (emissions dels emperadors Claudi I i Trajà, segons Pié), indicis d’habitacions residencials amb restes de paviments i canonades de plom, i alguns enterraments d’inhumació amb sepulcres de tègules i àmfores d’època baix-imperial. Cal destacar l’abundant aparició de peces escultòriques: a mitjan segle XIX aparegueren peces de marbre entre les que hi havia petites estàtues i un bust amb un casc romà que s’han perdut. L’any 1949 aparegué la part superior del tronc (amb el cap i els braços mutilats) d’un faune (que Vilaseva publica com a Bacus) amb el pit nu parcialment cobert amb una pell de cabra. Amb aquest faune s’acompanyava un relleu qeu sembla representar una llàntia d’oli. El 1961 es lliura al museu un bust femení, molt erosionat, d’època agustiniana. Actualment es pot observar al mig d’un camí les traces d’una cisterna de grans dimensions i al tall del camí, restes de diversos murs conservats en una alçada d’1,30-2 metres i paviments d’opus signinum . Als camps de davant del camí també s’observen restes de murs i gran quantitat de ceràmica dispersa.
El Prat
S’han localitzat restes de ceràmica romana, concretament abundants fragments de dolia i opus signinum reutilitzats als marges. En una extensió d’uns 50 metres quadrats davant del mas de l’Ollé es pot trobar ceràmica i monedes. No s’ha localitzat cap estructura fins al moment.
Mas Nolles
En una extensió bastant gran es localitza ceràmica romana en abundància. No s’observen estructures arquitectòniques però és possible que el jaciment correspongui a una vil•la romana.
Mas del Cristià
Escampats pels camps s’observen restes de ceràmica romana en superfície i part d’un mur de pedres lligades amb morter. Al davant del mas es conserva una pica de pedra procedent segurament de la vil•la.
Mas de Bertran
Segons Pié, va aparèixer un fragment de paviment de mosaic, restes d’estructures i clavegueram i ceràmica, de la qual esmenta una àmfora. Pié creu que podria correspondre a una mansió o posta. En el camí del mas de Bertran aparegueren sepultures, possiblement romanes, prop del paviment. Actualment s’observen diferents murs reaprofitats com a marges. Aquest jaciment deu estar relacionat amb el Vilar de la Quadra del Paborde, situat a uns 500 metres.
Barranc de Sales
En uns camps s’observen abundants restes de ceràmica romana d’època imperial (TSA) associades a mur fets amb pedres lligades amb morter, que es conserven en una alçada de 6,1 metres aproximadament. Tocant a la carretera, s’observen uns murs de grans dimensions que sembla poc probable que estiguin relacionats amb el jaciment romà, tot i que no es pot descartar aquesta hipòtesi.
L'hivern de 2004, i per la possible afectació donada per la proximitat de la zona industrial, s'ha excavat aquesta vil·la, que ha donat els primers resultats en descobrir-s'hi les restes d'una construcció i alguns trossos de ceràmica que s'estan estudiant. No és una vil·la senyorial com la de Paretdelgada, sinó un hàbitat agrícola, com tants n'hi ha per tot el Camp de Tarragona, una comarca molt valorada pels romans con consta en diversos documents o en les descripcions o cròniques de viatge de l'època.
Paretdelgada
Excavació de diverses habitacions de la pars urbana d’una vil•la amb paviments de mosaic que foren arrencats entre el 1938 i el 1949. Els mosaics foren estudiats per R. Navarro en la seva tesi doctoral. Aquests mosaics daten de mitjans del segle IV dC. A tall de la riera de la Selva s’observen cisternes revestides d’opus signinum . Davant de l’ermita hi ha murs romans reaprofitats com a marge. La major part de les habitacions estan cobertes a la zona del pati, tot i que aflora algun mur.
Mosaics de la vil·la romana de Paretdelgada -s. III o IV dC- (Guitert, 1936):
Mas Murillo
Als camps davant del mas s’han recollit fragments de ceràmica ibèrica i campaniana. No s’observen estructures arquitectòniques.
El Vilar de la Quadra del Paborde
Al tall de la Riera s’observen diversos murs enlluïts i a un nivell de cendres. Pels voltants es recull abundant ceràmica d’època romana. El nom prové d’un antic mas destruït aquest segle i identificat amb la Quadra Vella del Paborde. Està relacionat amb la vil•la del mas de Bertran, situada a uns 500 metres.
